El periodista esportiu, primera entrega de la trilogia de Richard Ford.

El 1986 Richard Ford va publicar "El periodista esportiu", primer llibre en que apareix Frank Bascombe, un escriptor que incapaç d´escriure una segona novel.la accepta una oferta de treball com a periodista en una publicacio esportiva.
La historia va ser un exit, i Richard Ford va reempendre el personatge en dues novel.les mes. "El dia de l´independencia" ( va guanyar el Pulitzer l´any 1995 ), i "Accio de gracies" ( 2008 ).

"El periodista esportiu" es pot entendre com una historia molt del nostre temps: un escriptor frustrat, amb tragedia familiar inclosa ( divorciat i havent perdut un fill), cercant algun tipus d´iluminacio espiritual, algun element que cohesioni i ompli de sentit una vida que ha descarrilat i a perdut el rumb. Pero tambe sentint-se esperançat, estant segur que la vida encara te coses bones per oferir malgrat tot.

"El perodista esportiu" ens fa viatjar a la localitat de Haddam, New Jersey, en la que l´existencia de Frank Bascombe se´ns presenta com just acabada de sortir d´un somni anestesiador, un periode de "somieig" en el que Frank va entrar per escapar del dolor per la perdua del seu fill Ralph. Despres d´aquesta etapa de dol, el to del narrador es de sentir-se millor amb si mateix, havent conservat una mena d´amistat amb la seva ex-dona, i el veiem novament a la recerca de la felicitat personal, malgrat la possiblitat del fracas.

En la meva opinio "El perodista esportiu" es una lectura molt agradable, pero d´aquestes que van fent a poc a poc, no es un llibre de "trama" per dir-ho aixi. Hi ha moments en que l´autor es recrea molt en els records d´en Frank Bascombe, i es molt descriptiu, es d´aquells llibres en que el cel, la natura, les olors, les sensacions, els paisatges urbans, les imatges mentals, aixi com els sentiments humans, prenen el protagonisme.

Si hagues de relacionar-lo amb algun altre autor, potser diria en John Cheever, sobretot per els passatges de descripcio de les estacions de tren, el lloc "Cheeveria" per antonomasia com molt be va dir Rodrigo Fresan.